Aquesta recerca lineal, organitzada i fragmentada suprimeix, des de la seva llibertat, les seves pròpies convencions, la contradicció entre límits propis i els límits de l’canvas les degrada a una mera organització: estant elegides o decretades, les línies i els seus límits refusen el que l’artista espera d’elles. Aquesta contradicció crea un equilibri, que s’articula a través del joc i l’experimentació de les possibilitats de tornar a executar línies sempre rectes, en una possibilitat de ser, sense la necessitat de contenir-sempre en la mateixa convenció.
Durant les últimes dècades, la recerca d’interseccions entre diferents camps s’ha inclinat cap a l’enfocament de la relació entre les arts, la vida i l’home. El fet que els diferents camps de les belles arts contenen coneixements i habilitats que també són necessaris en altres sectors es reconeix cada vegada més, la interdisciplinarietat dels llenguatges és imperatiu en el nostre dies.
La nostra societat està canviant i la Transformació de la nostra societat proporciona un espai per a noves idees i solucions. Els espais exigeixen Límits que permetin metamorfosi, Vivim temps on a els Propòsits no estan destinats a una Realitat única, sinó a múltiples possibilitats i alternatives que acosten l’artista a interessar-se per realitats mutables que mostren la Transformació de la línia i el su desig de transcendir Límits acte Impostos, entre Cossos de Treball i sensibilitats que és troben en “reconfiguracions” amb la ruptura de l’bastidor que delimita l’espai i representa la vida. Andrea mostra un procés creatiu diferent amb les disciplines d’art, sense que el moviment és queda estàtic a la repeticions PERÒ amb 1 recerca en Evolució i oberta a noves interpretacions, on l’obra no és olla fixar de forma convencional, i és torna permeable aquests Intents d’expressar les i reformular a els propis Límits de l’artista i su pràctica i que simbolitza a els límit de la relació qualit de l’home amb el su espai, entre una arquitectura estàtica i dinàmica, entre un límit espacial i temporal.
Les parets de l’espai immaterial i material delimiten, se separen i a el mateix temps posen en contacte el que està dins i fora de qualsevol objecte material físic, és un lloc de contacte a través d’el qual capturem significats i informació que ens poden involucrar amb els diferents sentits. .
El lloc i l’entorn on vivim influeixen en com som, però tot just mesurem què tan lluny. Es creu que el lloc és una cosa externa que no opera canvis en la nostra psique i vida, però la influència existeix i es genera.
L’objectiu de l’artista amb aquest projecte és trencar simbòlicament la rigidesa de les parets de les nostres vides, de manera que les obres transformen el límit en un element flexible i difús, suavitzant les fronteres en una pràctica ambigua entre l’art i l’arquitectura a través de la construcció de membranes de comunicació com un resultat de l’articulació i el teixit de diferents elements representatius de la ciutat, el medi ambient i la comunitat.
Reconfiguracions se situa en un viatge de nous significats, que es proposa generar una nova identitat possible: una identitat nòmada, mòbil i fragmentada, on el tot és una mica més i diferent que la suma de les seves pràctiques i de sentir, viure.
