Espronceda presenta
EPISTAXIS
per Eric Bocanegra
Exposició de pintures
Recepció d’obertura el dijous 23 de març, 19h30
Exposició del 24 de març al 4 abril 2017
Eric Bocanegra és un artista d’ascendència sueca, crescut i format a Barcelona. I encara que la seva carrera s’ha desenvolupat fonamentalment en aquesta ciutat també ha col·laborat amb galeries i centres d’art d’altres ciutats europees com Berlín, Estocolm i Göteborg. Recentment ha estat seleccionat per participar a la fira d’art contemporani Art Madrid.
Pintor d’inestable i turbulenta trajectòria vital, Eric Bocanegra és autor d’una obra fosca, amb un particular sentit de l’humor, molt personal i inconfusible que, sens dubte, constitueix una de les més interessants del panorama artístic actual.
La llavor del seu procés creatiu resideix en la seva incansable recerca introspectiva, en l’extrema sensibilitat amb què viu cada experiència i en una obsessió gairebé malaltissa pel llenguatge, l’inefable i ho irrepetible. Tot això desemboca en un món fascinant de personatges solitaris i multiformes, fixats a la superfície pictòrica cop i un altre, com un impacte lumínic sobre la retina. Un món que li permet construir, en l’atmosfera hermètica del seu taller, un sentit que li resulta imprescindible per sobreviure a l’absurd de la realitat, de la seva realitat.
EPISTAXIS
Pel que fa a aquesta exposició i al seu nom, Eric Bocanegra és coherent amb el seu propi discurs i prefereix no donar explicacions: no vol limitar les possibilitats expressives de la seva obra ni condicionar la llibertat emocional de l’espectador amb paraules. L’única pista que podem donar és la que proporciona el diccionari:
Del lat. cient. epistaxi, i aquest del gr. ἐπίσταξις epístaxis; pròpiament ‘degoteig’.
1. f. Med. Hemorràgia nasal.
La plena llibertat creativa que li permet Espronceda i l’extraordinari nivell expressiu assolit per l’artista fan de epistaxis la seva exposició més rellevant fins al moment.
El dijous 23 de març a les 19.30h Espronceda, Centre d’Art i Cultura de Barcelona inaugura l’exposició EPISTAXIS de l’artista Eric Bocanegra. Es tracta d’una mostra de pintures a l’oli i una selecció de serigrafies pertanyents a la seva obra més recent. El visitant que s’apropi a Espronceda entre el 23 de març i el 4 d’abril tindrà l’oportunitat d’endinsar-se en les entranyes de l’imaginari de Bocanegra.
La consciència aïllada
La pràctica de l’acte comunicatiu porta amb si l’adaptació a certs patrons lògics propis del llenguatge escollit en cada cas. Podríem fins i tot afirmar que el llenguatge té una tendència a parlar per boca del subjecte i, d’aquesta manera, la capacitat comunicativa de l’emissor queda inconscientment dissolta. El llenguatge parla i, en tant que ho fa, emmudeix al subjecte. Aquesta auscultació del medi comunicatiu forma part essencial del treball dut a terme per Eric Bocanegra. Un intens diàleg del nostre autor amb el seu mitjà li permet el procés introspectiu a través del qual ell aconsegueix el seu espai d’expressió. Alhora, s’estableix un paral·lelisme entre aquest exercici i la ubicació del subjecte en l’entorn social. En el seu treball contemplem la distància dels personatges amb l’agressiu medi social comunicatiu del que vam participar en els nostres dies.
La projecció de personatges sobre traços simples i el seu joc sobre la puresa dels colors li permeten un accés controlat a la seva expressió. Una expressió que aspira a comunicar a través dels fonaments sensibles i la creació de símbols propis. L’acurada selecció de materials de treball té com a conseqüència un intens resultat en forma de textures i brillantors, consubstancials a l’ambient plantejat en cada artefacte.
Mitjançant un exercici d’introspecció severa Eric Bocanegra identifica els seus propis traços amb allò que vol ser mostrat, i en això hi ha la clau del seu èxit expressiu ja que apel·la a allò no circumstancial de tot subjecte per generar la distància de l’espectador amb el món que l’ envolta. Mitjançant el retrat de personatges l’espectador és cridat a l’estranyesa, al insòlit de l’existència, aquest aïllament dins de la cultura que el porta a connectar amb les subtileses de la consciència i la commoció.
Aquest procés no té violència i certa monstruositat, la mateixa amb què s’enquista la consciència en les parets del que perible.
Rafael Ortiz Izco
