Kreatur by Andrea Wilmsen
Obertura del 4 de abril de 2018 a les 7:30 p.m. (esdeveniment gratuït);
En moltes cultures, el rusc es considerava l’ideal d’una estructura col·lectiva, mentre que la mel i la cera proporcionaven metàfores per a la dolçor i la productivitat. L’arquitectura natural que les abelles creen en les seves canyes es considera una creació perfecta, inspirant a arquitectes, artistes i científics per igual. No obstant això, aquesta perfecció està cada vegada més en perill.
En els últims 30 anys, l’estoc d’abelles mel·líferes i altres pol·linitzadors a Alemanya ha disminuït en un 75%, mentre que al mateix temps les vendes de pesticides han augmentat substancialment. Els àcars, les malalties infeccioses i les plantes modificades genèticament representen una altra amenaça per a les abelles. Les plantes transgèniques contenen gens que produeixen toxines i són actius contra els insectes.
Entre tots els pol·linitzadors, l’abella juga el paper ecològic més gran, perquè al voltant del 80% de totes les flors natives són pol·linitzades per l’abella occidental (Apis mel·lífera).
Durant diversos anys, hi ha hagut esdeveniments periòdics de mort massiva de colònies d’abelles a l’hivern. L’anomenat Desordre de Col·lapse de Colònia (CCD) descriu la sobtada absència de totes les abelles d’un rusc, deixant a la cria. No hi ha abelles mortes en els voltants de les canyes, i no es van observar signes previs de malaltia. Les causes encara no estan clares. Als Estats Units al voltant del 80% de les colònies d’abelles van ser víctimes de la misteriosa extinció massiva en l’hivern de 2006/2007. A Alemanya, la pèrdua va ser menor, però també significativa.
En molts grans centres urbans europeus es troben, entretant, més colònies d’abelles colonitzades. Sovint en llocs prominents. Un d’aquests llocs és el Museu d’Història Natural a Basilea. Encara així, són entitats vivents que es poden veure de prop en lloc d’artefactes fets a mà dins del museu.
“Kreatur” és una reflexió abstracta sobre la desaparició de les abelles i serveix per contemplar una realitat cada vegada més inquietant.
