EXÉGENIS POÈTICA.
Neix l’obra de la sensibilitat de reconèixer, en cada cosa, l’extrema fragilitat de l’existència i la seva inherent fugacitat.
En aquesta obra tot coexisteix, però no com una fusió de contraris sinó com un acostament a realitzar que la poesia i la vida quedin entremesclades fins al punt de gairebé no distingir-se.
Món oníric, paisatges de la humanitat amb interès més en l’ésser.
Siuro
_______
Siuro és un artista de sensacions i missatges les referències dels quals abasten la literatura i, especialment, la poesia, en la qual s’inspira per a crear mons imaginats que apel·len l’essència de l’ésser humà i les seves necessitats primàries: allò inexplicable que ens explica com a persones i la nostra relació amb la natura i el cosmos.
La mostra que presenta a Espronceda fa un recorregut pels seus dos últims anys, on Siuro mostra el diàleg que es produeix entre els temes de les seves obres. Aquesta tensió és el fil conductor que travessa el conjunt del seu treball, on bellesa, esperit i harmonia es troben en el llenç amb oposats complementaris com a foscor, matèria i mort. És una exposició que demana silenci per a reflexionar sobre una pintura que treballa les idees que es materialitzen i es relacionen entre si. Per a l’artista, l’art és una via per a acostar-se al seu interior.
Acabat d’instal·lar a Barcelona, procedent de la seva Mallorca natal, Siuro exposa a Espronceda els seus últims treballs on plasma la seva necessitat de bellesa i explora amb pigments l’emoció i la constant transformació.
Maribel Navarro
