Les partícules que s’expandeixen, els planetes, els astres, les galàxies, l’univers, els multiversos…. l’enteniment o la percepció d’aquests elements és gairebé immediata, però no s’esgoten en aquest lloc les capes de significat i les sensacions provocades per la instal·lació “Esferes II, La Constant Cosmològica”, de Díaz de Rábago.
El fet de traslladar des del paper, un pla ambiciós, com dos mil pilotes de tennis surant a la galeria del centre Espronceda, ha posat en marxa no una, sinó desenes de parells de mans. Cal prestar atenció al que succeeix des de els dibuixos, els càlculs i les projeccions, fins a la recollida de milers de pilotes, el perforar la paret, el tensar els cables, la immersió sota la terra vermella, l’expansió de l’obra en l’espai que ocupa. Al capdavall, l’efecte no està només al resultat assolit, sinó en tot el procés. S’observa aquí una constant cosmològica en la sevapròpia escala, la qual segueix lleis úniques d’atracció i repulsió, temps i espai, aprenentatges i sol·licituds, silenci i parla.
La idea que pren forma en el món material acaba per imprimir en aquest mateix, una invitació per tornar al món de les idees. Gaudir no és en absolut un exercici obvio. Experimentar és una generosa invitació. Apreciar és el testimoni d’una expressió efímera que no trigarà a manifestar-se una altra vegada, d’alguna altra manera, en algun altre punt d’aquest cosmos que habitem. Cosmos en accelerada expansió.
texto crítico de Vitor Schietti
