Entre les característiques de l’art contemporani hi ha com establir relacions entre individus, cultures, civilitzacions, pensaments, tradicions i poblacions, en un diàleg de reciprocitat i respecte. Vivim en una societat caòtica i tecnològica que va ràpid, corre gairebé mai alentint ni aturant-se, però també és cert com va dir Albert Camus: “Si el món estigués clar, l’art no existiria”.
La xerrada “Art, cultura rural: relació entre memòria i sostenibilitat” té com a objectiu obrir un diàleg entre cultura, memòria, tradició i art rural. Qüestionar, explorar, preguntar-se, reflexionar … Quina quantitat de contemporani existeix a la memòria camperola? Què passa quan un artista s’atura, viatja a través del temps per tornar a dialogar amb el seu propi territori, tradició i memòria? Què passa quan l’art contemporani transforma la cultura rural en una obra artística, en termes d’estudi i d’intercanvi?
Amb Josechu Tercero i la seva exposició titulada “Pajonar”, comencem el nostre viatge cap a la bellesa d’aquestes escultures de pedra realitzades per camperols, presents de diferents maneres a molts països i cultures, utilitzades a la muntanya com a refugis de la pluja, per a animals, per descansar . Aquestes escultures immerses en el verd de les muntanyes en llocs aïllats, es reprodueixen en aquesta exposició per conduir l’espectador a un viatge en el temps, aturar el temps, observar i no oblidar, amb un enfocament romàntic i melancòlic a través d’un enfocament nostàlgic de l’artista, que permet dialogar l’espai, les persones i les pedres en una constel·lació d’arquitectura rural contemporània. I, com va dir Oscar Wilde: “El component filisteu de la vida no és la incapacitat d’entendre l’art. Encantadores persones com pescadors, pastors, llauradors, agricultors i altres no saben res sobre l’art i són la veritable sal de la terra”. aquesta difícil època, on el temps s’ha aturat, l’art ha de qüestionar-se més que abans, s’ha de transformar en una màquina del temps per recordar, per tornar-nos a l’essència mateixa de la creació, que sempre ha estat la natura.
