BEING CORPOREAL AGAIN
Inauguració: 7 de setembre, 7 p. m.
Dates: del 8 de setembre al 12 de setembre de 2021
Hora: d’11.00 a 20.00 hores
Lloc: Carrer d’Espronceda 326, Nau 4,5 i 10, Barcelona
Entrada: gratuïta. No es requereix inscripció prèvia
ESPRONCEDA – Instituto d’Art i Cultura, seguint la seva missió de cooperació internacional i creació de sinergies d’innovació, participa per segon any consecutiu a Ars Electronica Gardens, amb una proposta expositiva que es basa en dos conceptes, d’una banda en el repte del Festival: explorar nous formats accessibles i plataformes digitals interactives que creïn una participació inclusiva de manera amena i atractiva, i per un altre en la visió de New European Bauhaus, iniciativa de la qual Espronceda és soci oficial i que vol generar formes de convivència més artístiques, sostenibles i inclusives.
La connexió del món digital amb el món físic i natural, amb la seva sostenibilitat dins de la complexitat, s’expressa en el projecte principal de l’exposició: OLEA de Solimán López, que connecta la creació digital en *blockchain amb la síntesi orgànica de l’ADN i la seva inclusió en els cicles de la vida a través de l’oli d’oliva: salut, cultura i mite. Aquesta connexió natural també és present en el projecte “Perception of wine” de Mohsen Hazrati, experiència de realitat augmentada.
L’exploració de nous formats digitals interactius i inclusius, la telepresencia i l’emoció col·lectiva digital són presents en el projecte IMMENSIVA: Oxytocina Machina, una instal·lació artística múltiple i VR que connectarà en temps real a persones desconegudes separades per milers de quilòmetres, des de Barcelona, Milà, Rotterdam i Linz.
Connectat amb la sostenibilitat, el projecte “TesserIce”, realitat latent i urgent del desglaç dels pols, o com podem apreciar el nostre entorn urbà d’una forma més humana sota la complexitat i diversitat que proposa el “Theater of Inconvenciences”.
Tots els projectes artístics: instal·lacions, vídeos i RV d’Espronceda seran presents digitalment en una galeria virtual en la plataforma Mozilla Hubs accessible mitjançant ordinador portàtil o ulleres de RV i disponible a través de la Swapcard d’Ars Electrònica.
TREBALLS
Olea. Credits: Solimán López
Olea. Digital-bio codifications. Solimán López. 2021
El projecte OLEA proposa un espai de reflexió i acostament d’espècies, conceptes, economies, societats i fluxos d’informació que convergeixen en un mateix fluid. L’oli d’oliva. Històricament relacionat amb les deïtats, l’abundància, la salut, la suavitat i l’or líquid, l’oli d’oliva és el lloc perfecte per a abraçar altres naturaleses. L’alteració genètica, la seva construcció artificial i la convivència en espais híbrids, configuren un nou ecosistema de pensament ètic, religiós, polític i social que, gràcies a aquest projecte, pretén vincular-se molecularment amb les estructures tecnopolíticas, la criptografia i els models descentralitzats de pensament i economia. OLEA és un fluid oleic en el qual conviuen les propietats d’aquest oli amb la síntesi molecular del codi que dóna vida a una criptomoneda en entorns de blockchain. Aquesta hibridació d’espais revela un nou lloc d’enteniment. Un nou futur inesperat en la revolució de l’espècie.
Solimán López (SP) desenvolupa la seva producció artística entre el seu estudi a París, França (UAS, Updated Art Studio) i ESAT LAB, departament d’Innovació que dirigeix en ESAT, Escola Superior d’Art i Tecnologia de València, Espanya.
El seu treball amb el significat i la naturalesa dels arxius digitals, com mostren algunes peces com el Harddiskmuseum, un museu d’art en un disc dur, Framed Memory Card, Host-in, Langpath o File Genesis o treballs més recents en els quals es connecten els mons virtual i analògic a través de la fotogrametria com en High Meshes.
Perception of wine. Credits: Mohsen Hazrati
Perception of wine. Mohsen Hazrati. 2020.
Instal·lació multimèdia que explora la connexió entre l’univers digital i el món físic, basant-se en el passat cultural de l’Iran i en la percepció del vi en la literatura persa, abordant-lo des d’una perspectiva científica i poètica.
Partint de les antigues innovacions iranianes sobre la generació d’electricitat a través del vi, fa més de 2000 anys, Hazrati intenta donar forma a una nova manera de percebre el “nèctar dels déus” en l’actual era digital, utilitzant-lo per a produir suficient electricitat per a activar i fer funcionar un dispositiu de reconeixement facial. El resultat és un projecte que visualitza la nostra humanitat a través d’una instal·lació multimèdia híbrida que explora la connexió entre l’univers digital i el món físic, basant-se en el passat cultural de l’Iran i en la percepció del vi en la literatura persa, abordant-lo des d’una perspectiva científica i poètica.
Partint de les antigues innovacions iranianes sobre la generació d’electricitat a través del vi, fa més de 2000 anys, Hazrati intenta donar forma a una nova manera de percebre el “nèctar dels déus” en l’actual era digital, utilitzant-lo per a produir suficient electricitat per a activar i fer funcionar un dispositiu de reconeixement facial. El resultat és un projecte que visualitza la nostra humanitat a través d’una peça híbrida en la qual la reacció electroquímica es tradueix en una realitat millorada i en continguts digitals.
Mohsen Hazrati és un artista que treballa amb nous mitjans i recerca digital, cofundador de DAHProject. Va néixer i va créixer en Shiraz, una ciutat famosa per la seva literatura, la seva cultura, els seus poetes i els seus jardins, que resulten ser elements presents en la seva obra, així com els misteriosos poemes de Hafiz i Saadi. A través de l’art i els nous mitjans de comunicació, especialment les experiències de realitat virtual i millorada, Hazrati tracta de trobar noves maneres d’interpretar i actualitzar aquest món místic.
Oxytocina Machina. Credits: Sammie de Vries, Mila Moleman, Zalán Szakács, Mathieu Preux, Lucía Redondo
Oxytocina Machina. Sammie de Vries, Mila Moleman, Zalán Szakács, Mathieu Preux, Lucía Redondo. 2021.
L’exploració de nous formats digitals interactius i inclusius, la telepresencia i l’emoció col·lectiva digital passen a primer pla en aquest projecte, que consisteix en una instal·lació artística en realitat virtual múltiple, que connecta als visitants amb tres jardins (Barcelona, Rotterdam i Milà) i la seu del festival en Linz. En cada ciutat hi haurà una càpsula inflable, un espai segur on l’usuari pot separar-se de la realitat física i creuar a una espècie de portal al món virtual. Aquesta experiència lúdica convida al participant a utilitzar les interaccions i el seu cos per a connectar amb els seus homòlegs remots. Un guia virtual, en forma de partícula misteriosa, inspira i orienta als participants perquè estableixin una connexió. No obstant això, no es tracta d’un robot o d’un programari d’intel·ligència artificial, sinó d’un ésser humà real que acaba exercint un paper viu en l’experiència de realitat virtual.
Theater of Inconveniences. Creditos: Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux
Theater of Inconveniences. Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux. 2021
Obra de realitat virtual de creació col·lectiva, que proposa una experiència immersiva centrada en l’observació del complex espai que forma Barcelona, que és identificat, narrat i reescrit. La instal·lació, que explora el paisatge urbà i les seves escenes quotidianes en un entorn centrat en la psicogeografía, examina la influència de l’entorn construït o geogràfic en la nostra percepció en un espai totalment virtual. Per a això, la ciutat es converteix en un escenari de trobades, actors, accions, escenes sorpresa i visions distorsionades.
L’experiència immersiva es compon de tres escenes i paisatges sonors diferents, formats per fragments construïts i escanejats en 3D de façanes, comerços, places, carrers, arquitectures, objectes i persones, explorant diferents escales i aspectes de Barcelona. El seu objectiu és reflexionar sobre com podem apreciar el nostre entorn urbà d’una manera més humana basada en el valor i la riquesa de la complexitat i la diversitat.
L’obra connecta a Espronceda amb un altre projecte centrat en la posada en valor del patrimoni cultural i social que s’exposa en Innsbruck Garden / Bad Ischl.
Tesserice. CreditSs: Clea T. Waite, Max Orozco, Jared Christopher Kelley
TesserIce. Clea T. Waite, Max Orozco, Jared Christopher Kelley. 2021
Basat en el concepte de sostenibilitat, aquest projecte, sorgit en col·laboració interdisciplinària, ens enfronta al desglaç dels pols i ens submergeix en aquesta realitat latent i urgent que reclama solucions i canvis profunds. L’obra mostra un paisatge mediàtic immersiu en l’hiperespai, que representa l’espaitemps del gel glacial des d’una estructura cuatridimensional. Segons els seus autors, es tracta d’un poema hiperdocumental que revela els efectes espaciotemporals del canvi climàtic sobre el gel viscuts a través d’una experiència individual.
Visualitzar l’arquitectura cuatridimensional des dels confins del nostre espai tridimensional és un dels majors reptes per a matemàtics i artistes. La majoria de les possibles solucions es visualitzen a través d’aquestes arquitectures virtuals. L’acústica del paisatge mediàtic juga un paper essencial en l’entorn sensorial de l’experiència, convertint l’obra en un espai cuatridimensional navegable.
L’obra connecta a Espronceda amb un altre projecte centrat en la posada en valor del patrimoni cultural i social que s’exhibeix al Jardí de Innsbruck / Bad Ischl.Basat en el concepte de sostenibilitat, aquest projecte, sorgit en col·laboració interdisciplinària, ens enfronta al desglaç dels pols i ens submergeix en aquesta realitat latent i urgent que reclama solucions i canvis profunds. L’obra mostra un paisatge mediàtic immersiu en l’hiperespai, que representa l’espaitemps del gel glacial des d’una estructura cuatridimensional. Segons els seus autors, es tracta d’un poema hiperdocumental que revela els efectes espaciotemporals del canvi climàtic en el gel viscuts a través d’una experiència individual.
