Dijous, 13/12 @19h30
Anthropocenic Naturgemälde
traçats reflexius sobre la nostra relació amb el natural.
Vivim en una era que recorre a un neologisme – antropocè – per poder definir-se; un temps geològic determinat, principalment, per l’impacte de la nostra intervenció humana sobre els diferents ecosistemes terrestres. Venim arrossegant des de fa segles una persistent polarització ciència/humanitats que ha evolucionat cap a una fragmentació i especialització de les primeres i una pèrdua dels límits de les segones, caient així en una deriva que relega l‘essencial en favor d’un capitalisme tecno-científic.
És, des d’aquest present, que es demanda, de forma urgent, la consciència referent a la pròpia salut, no només de la terra i la vida que acull, sinó també de la necessitat de generar una nova mirada respecte al que som i a l’entorn que pertanyem, cada vegada més esgotat i individualitzat.
I és, davant aquesta actualitat de no-perspectiva respecte a la relació humanitat-naturalesa naturalesa-humanitat que ens exposa a una possible 6ª extinció, que deu re-sorgir Naturgemälde. Un concepte, que la ment visionària d’Alexander von Humboldt
(1769-1859), lliuraria al món. Naturgemälde vindria a significar entramat de vida o pintura de la naturalesa, un idea que reflectia una naturalesa viva com una pulsió que teixia i ordenava, on tot fenomen era important solament per la seva relació amb la totalitat.
Espai de narració i re-trobament a través del collage. S’aixeca un pont entre el vast món líric-científic de von Humboldt i la interpretació-creació de Marta de los Pájaros.
Un compartir en lo sublim que deriva en un plantejament de projecte i ordre escènic que apel·la a la reflexió; Com arrabassar-nos l’etiqueta d’espècie privilegiada; com retornar-nos a un lloc comú dins del sistema de relacions i forces naturals.
Mostres encapsulades, que recorden l’origen dels museus de ciències naturals o wunderkammers, reflexos d’influències i influenciats, presentant així tota una relació i mirada d’intensitat romàntica, d’un recorregut necessari per recuperar, conèixer i sentir Naturgemälde.
Ultimàtum visual de finals clars! Afrontar la 6ª extinció amb el rostre cobert, descendint a la vergonya d’una desaparició promoguda per l’excés de presència del JO-NOMÉS-JO, de la divisió de l’humà entre l’humà, o entendre el teixit, l’esbarzer d’ordre i bellesa que ens vol abraçar a través del coneixement com a esfera total, una consciència com a espècie entre espècies, un renaixement allunyat de l’ésser humà com a punt de referència, i prop del nus que conforma l’existència.
Pablo Pérez Palacio
