Theatre in Palm Roadshow and LOOP City Screen 2024
Inauguració: Divendres 15 de novembre a les 19:00 h
Performance: 19:30 h
Lloc: Carrer d’Espronceda 326, nau 5, Barcelona
Horaris d’obertura addicionals amb cita prèvia a través de info@espronceda.net:
Dimarts 19 de novembre de 17:00 a 19:00 h
Divendres 22 de novembre de 17:00 a 19:00 h
Més informació sobre el projecte aquí
Cuerpos Errantes és la traducció del grec ‘plancton’ i descriu un conjunt d’organismes que floten a la deriva. El seu paper en els ecosistemes aquàtics, especialment els marins, és essencial, ja que, entre altres coses, contribueixen a la producció d’oxigen, l’absorció de carboni i la formació de núvols. Aquest projecte experimental, fruit de la col·laboració entre l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), Espronceda Institute of Art & Culture i la Companyia Inervo, pretén fer visible l’invisible i explorar, a través de diferents expressions audiovisuals performatives, la interconnexió entre el món humà i no humà. El projecte destaca la necessitat d’un diàleg entre ciència i art per crear noves narratives.
Aquest projecte s’emmarca dins del programa interuniversitari PETRI-MED, que analitza l’impacte d’aquest element en el seu context immediat, i del projecte europeu THEATER IN PALM, que promou la col·laboració internacional i intercultural en nous llenguatges artístics performatius.
Avui vivim una crisi ecològica i climàtica on les accions humanes estan causant enormes danys i tremends impactes en l’ecosistema degut a un estil global de desenvolupament i creixement caracteritzat per la falta de justícia social i mediambiental, amb efectes desastrosos en la naturalesa.
Urgeix, per tant, repensar les relacions socials, polítiques i ecològiques més enllà del projecte colonial, promovent nous espais d’acció i col·laboració transdisciplinària que fomentin la imaginació per articular la vida social i política i la nostra relació amb la naturalesa d’una altra manera.
Partint d’aquesta premissa, Cuerpos Errantes, projecte experimental i transdisciplinari entre l’art i la ciència, considera les nostres responsabilitats ètiques més àmplies cap a l’entorn natural i els organismes que l’habiten, i reconeix la interconnexió entre les esferes social i mediambiental.
Convidant-nos a reflexionar sobre una forma renovada de concebre els béns naturals com a béns comuns que pertanyen a la comunitat i que tenen un valor intrínsec tal que supera qualsevol preu, les obres presentades proposen crear nous imaginaris socials a través de la introducció de noves narratives que promoguin formes de coneixement respectuoses amb la vida.
En fomentar una comprensió renovada de la societat i de la naturalesa, aquest projecte es proposa reconsiderar les nostres responsabilitats ètiques cap al món natural i els organismes que l’habiten.
Alessia Gervasone, ESPRONCEDA, Institute of Art & Culture
El projecte Cuerpos Errantes es proposa com un lloc d’experimentació grupal per a la creació de narratives entre el simbòlic i el real, que neixen del diàleg interdisciplinari entre ciència i art.
Aquest diàleg, que flueix per canals alternatius, fluctuant entre el rigor i la poètica, sorgeix de la voluntat de compartir visions sobre els ecosistemes marins, les relacions que s’estableixen entre éssers vius diminuts, entre artistes i científiques, i entre els microorganismes i totes.
Un complex sistema de relacions i punts de vista que oscil·len entre el coneixement més racional i l’emocionalitat del moviment, que pren un camí inesperat, obrint un espai per a la reflexió i la contemplació.
Nosaltres, les persones humanes, convivim amb éssers diminuts dins i fora nostre, i compartim l’essència de ser cossos errants, en algun moment o sempre, destinats a trobar-se en el pla físic, però també filosòfic.
Aquesta instal·lació audiovisual és el lloc de trobada d’aquestes mirades entrellaçades, humanes i no humanes, que ens connecten sense rumb aparent, però sí amb la intenció d’un acostament i confluència.
Elisabetta Broglio, Institut de Ciències del Mar (CSIC), Barcelona
EL MICRO, EL MACRO I L’HUMÀ
Apel·lant a l’experimentació audiovisual, l’obra treballa a partir de materials d’arxiu d’expedicions científiques al mar per generar un llenguatge visual de textures, superposicions i saturacions. L’obra busca provocar una reflexió sobre el desconeixement del paper dels organismes del plàncton en els ecosistemes marins i sobre l’escala de l’impacte humà en aquests, a través d’una estètica de capes que transmeten tant descomposició com urgència per a l’acció. Les capes de descomposició i l’expressió de la urgència mediambiental conviden les persones espectadores a tenir una altra mirada a aquest món microscòpic, un ecosistema crucial per a la vida col·lectiva però vulnerable a la influència humana. En fusionar el micro i el macro, l’obra esdevé una metàfora de la interdependència, en què emergeix la idea que fins i tot l’organisme més petit contribueix al conjunt planetari.
ASCENS I DESCENS
Aquesta obra de vídeo-dansa empra el llenguatge expressiu del cos i la cadència del ritme visual per convertir processos naturals complexos, com la migració vertical i el cicle d’absorció-alliberament de carboni, en una experiència corporal a través de les ballarines. Basant-se en principis de biomimetisme i dansa vertical, els moviments de les ballarines reflecteixen el dinamisme del viatge cíclic del carboni en el seu ascens i descens a l’oceà. El vídeo estableix un paral·lelisme i una analogia visual entre el context científic urbà i els processos que succeeixen a escala microscòpica, on l’edifici esdevé una extensió arquitectònica de la profunditat marina. Mitjançant efectes visuals i postproducció assistida per intel·ligència artificial, els cossos de les intèrprets es fonen amb organismes marins, creant així una estètica que fusiona en un cos híbrid organismes humans i no humans. L’obra suggereix també una reinterpretació de la identitat i la subjectivitat humanes, no com a quelcom aïllat, sinó més aviat interconnectat i fluid amb els ritmes vitals de tots els eco(sistemes).
UNIDES I INTERCONNECTADES
Situades en el punt on el cel es troba amb el mar, les performers encarnen una presència liminal, flotant en aquest espai de transició on els núvols deriven i es dissolen. L’obra fomenta una desacceleració temporal que ens porta a encarnar els ritmes naturals de la formació dels núvols i de la vida marina. Aquesta experiència compartida pretén ser una metàfora que recorda el concepte de «sentiment oceànic» elaborat per Romain Rolland en el seu intercanvi epistolar amb Sigmund Freud, un profund sentiment de connexió il·limitada que supera l’autonomia personal i singular i invoca una unitat entre el jo i el món exterior. Aquest sentiment representa una experiència gairebé sublim en què les fronteres del jo es dissolen i la identitat esdevé fluida, immersa en un estat d’interconnexió que difumina els contorns de la individualitat i abraça el vast continu de l’existència en una visió arxipelàgica. Provocant una delicada exploració, l’obra ens porta a reflexionar sobre com estem connectades als microorganismes que generen l’oxigen que respirem. L’obra serveix tant de meditació com d’invocació: una invitació a experimentar l’oceà com un espai de connexió fluida i a reflexionar sobre la nostra vinculació inherent amb la resta d’ecosistemes vius que ens sostenen. Reprenent el concepte de «pensament ecològic» desenvolupat per Timothy Morton, i dissolent les fronteres individuals i subjectives, l’obra convida a reformular la identitat, fent-la inseparable del teixit relacional dels ecosistemes naturals. Ens convida a submergir-nos físicament i simbòlicament en els cicles dinàmics de l’aigua i de l’aire, esdevenint inseparables de l’ecosistema.
ACIDIFICACIÓ
Basant-se en materials anteriors i la performance Cuerpos errantes, amb una estètica lo-fi, el vídeo es presenta com una metàfora del procés d’acidificació des del punt de vista del plàncton moribund. Els processos d’acidificació oceànica s’exploren mitjançant un llenguatge audiovisual que relaciona imatges d’arxiu i imatges de recerca performativa, combinant-les amb efectes de color, llums i creacions basades en IA. El vídeo es descompon i es fragmenta com a metàfora del procés d’acidificació. Acompanyat d’una carta de comiat escrita des del punt de vista d’un organisme planctònic a punt de desintegrar-se, l’obra busca provocar una ressonància empàtica amb el subjecte i el seu procés, destacant la fragilitat que s’acumula en ambdós mons i la necessitat de cuidar el medi marí com si fos el nostre propi cos.
LABORATORI LUZ LÍQUIDA
Les pràctiques artístiques i científiques contemporànies exerceixen un paper fonamental en la sensibilització en aquest context de transició ecosocial.
Més enllà de la pura estètica, tenen la capacitat de desafiar les narratives dominants establertes, qüestionar pràctiques sovint insostenibles i estimular noves connexions que fomentin col·laboracions cap a un futur més equitatiu i sostenible.
Seguint aquesta línia i enfocament, podem destacar com la col·laboració entre la recerca artística, científica, filosòfica i política pot esdevenir un motor de conscienciació i canvi, ajudant-nos a imaginar un futur on els drets de tots els éssers vius, tant naturals com artificials, siguin inclosos en els processos decisius per protegir els ecosistemes amb els quals convivim.
LUZ LÍQUIDA és el nom del laboratori interdisciplinari que va tenir lloc el maig de 2024. Cuerpos Errantes va sorgir de manera espontània d’aquesta primera col·laboració entre Espronceda, l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i la companyia de dansa Innervo, recuperant algunes idees i artistes d’aquella experiència per continuar la seva evolució.
Direcció artística
Benjamín Slavutzky
Carlotta Storelli
Comissariat per
Alessia Gervasone
Elisabetta Broglio
Ballarines
Carlotta Storelli
Fabiana Paisani
Lluvia Roja
Sandra Barroso Mancera
Performers
Alexandra Anastasiadou
Carlotta Storelli
Elisabetta Broglio
Marta Fernandez Bessa
Nathalie Rey
Veus en off
Fabiana Paisani
Lluvia Roja
Marta Fernandez Bessa
Sandra Barroso Mancera
Sara Broto
Edició i muntatge
Sara Broto
Teddy Chang
Edició de so i banda sonora
Maribel Tafur
Sara Broto
Vídeo interactiu
Natalia Gima
Càmera
Benjamín Slavutzky
Dario Cottafava
Elisabetta Broglio
Alessia Gervasone
Teddy Chang
Vitor Schietti
Pilot de dron
Marco Talone
Comunicació
Malena Vinay
Maria Rúbies Vistuer
Gràfics i producció
Liza Adamchuk
Producció
Espronceda, Institute of Art and Culture
Institut de Ciències del Mar (CSIC)
Agraïments
SouLivre, Denise Bragueto, Magda Vila, Vanessa Balagué Año, Liza Adamchuk, Malena Vinay, Césarine Wisline Lafontant, Ciara MoOom, Cristina Dezi, David Mediel (Feroce), Eléonore Ozanne, Esther Sanchez Sosa, Fredo Landaveri, Javiera Gazitua Charnes, Natalia Cabrera, Paula Vicente Puiggros, Verónica Peña, Xavier Muñoz
