DÏALOG, THE FIRST ALIENS’ ENCOUNTER
L’obra de Refik Anadol i Maurice Benayoun, nascut del projecte europeu MindSpaces de S+T+Arts, presenta dues peces, que són alhora obres d’art i estranyes, davant d’un nou entorn al qual no pertanyen. Hauran d’adaptar la seva llengua, crear coneixements comuns i integrar tots els nous artefactes i fenòmens naturals que ara constitueixen el seu entorn, inclòs el públic. «DïaloG» reflexiona sobre la dificultat de construir un enteniment mutu més enllà de les diferències socials i culturals i intenta captar l’aparició de l’obra d’art com a tema, no només capaç d’aprendre del seu entorn, sinó també de dialogar amb el seu públic.
DïaloG és una instal·lació d’art urbà interactiva que explora els temes de l’alteritat, l’estranyesa i la immigració, d’una manera performativa. L’obra presenta dues peces que són alhora obres d’art i alienígenes. S’enfronten a un nou entorn on encara no pertanyen. Hauran d’adaptar la seva llengua, construir coneixements comuns, integrar tots els nous artefactes i fenòmens naturals que constitueixen ara el seu entorn. Això inclou als altres éssers vius que es mouen al seu voltant i, finalment, hauran d’entendre’s mútuament. Tot i que utilitzem el concepte de llenguatge de manera molt àmplia per incloure la parla, el rendiment, el gest, l’expressió i fins i tot les dades, ens centrem en l’estranyesa des d’una perspectiva ontològica, intentant marcar un terreny de possibilitats per a la intersecció d’experiències interpersonals i digitals en l’esfera urbana. MoBen i Refik Anadol prenen la noció de “dialogos” (a través de la paraula, a través de la parla) incrustat en les arrels etimològiques de la paraula “diàleg”, més entès com un fil informatiu processat a través d’un bucle iteratiu de retroalimentació entre la percepció i l’expressió, i empenyent-lo a un nivell de complexitat transaccional que activa la diferència potencial entre virtualitat i visualitat. D’aquesta manera, pretenem crear un llenguatge únic i específic del lloc entre cadascuna de les dues obres que presentem com a entitats vives i el seu públic desconegut, i també, entre les nostres obres que inicialment són alienes entre si, un llenguatge d’expressions mecàniques inesperades i indefinides que s’adapten al flux constant de dades que representen accions ambientals, socials i humanes en temps real.
DïaloG està format per dues entitats dinàmiques visuals “vives” que s’enfronten entre si a l’espai públic. No semblen els éssers vius que coneixem. No parlen cap llengua que coneguem. Són estrangers, estranys, immigrants. És evident –i desesperadament– que estan intentant entendre’s mútuament, comprendre el seu nou entorn i el seu estrany públic. DïaloG reflexiona sobre la dificultat de construir un enteniment mutu més enllà de les diferències socials i culturals. Tot el que fa que els éssers vius siguin el que són: la seva morfologia, el seu comportament, la seva etologia i, més enllà del llenguatge, les seves funcions cognitives fan que el laboriós procés d’aprenentatge de l’estranyesa i l’alteritat sigui una realitat. Tenint en compte el seu entorn, l’obra d’art és capaç d’adaptar-se, evolucionar i comunicar-se com ho faria una entitat viva més avançada. DïaloG intenta personificar l’aparició de l’obra com a tema, no només capaç d’aprendre del seu entorn, sinó també de dialogar amb el seu públic, i fins i tot, pot ser un repte més gran, tractant d’entendre altres obres.